La setmana que comprenia els dies 26 de maig a l'1 de juny de 2014, es vivia a Barcelona una atmosfera inquietant, violenta, interessant i combativa a parts iguals. El Centre Social Autogestionat Can Viesal barri de Sants, estava sent desallotjat, i els fets que allí es van succeir van donar lloc a una repercussió mediàtica d'abast mundial.

 

El centre,ocupat des de feia aproximadament 17 anys pertanyent a Transports Metropolitans de Barcelona i cedit per aquesta mateixa empresa cap als treballadors sindicats de la CNT (fet que el feia impermeable a patir divergències per la via jurídica), era desallotjat per ordre judicial de l'Audiència Provincial de Barcelona, després de molts anys de pressions de l'Ajuntament i TMB cap a aquest òrgan, que veien com finalment la proposta d'enderroc de l'espai prosperava.

 

Després de mesos d'incertesa, el dilluns 26 de maig, poques hores abans de la dimissió de l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Manel Prat i Peláez, i el matí posterior a la celebració de les eleccions Europees, començava un desallotjament a l’immoble que pretenia ser ràpid i silenciós, però que es va topar amb una resposta popular que va complicar molt l'actuació policial. Els fets d'aquesta setmana són recordats per gran part de la població de la ciutat, i amb el succés, tornava allò que es pot denominar com l'esperit de “La Rosa de Foc", que deixa veure les parts més agressives de la lluita ideològica a la ciutat de Barcelona. 

Els 14 del portal, neix a principis de 2017 com a projecte final de l'assignatura Creació de Documentala la Universitat Pompeu Fabra, però a poc a poc va prenent importància personal i professional, i el seu creador (ajudat per un equip creat entre estudiants de la UPF i contactes realitzats al llarg de la seva trajectòria professional) decideix donar una nova "volta de rosca"
al document, reprenent el projecte motivat per la primera versió i el bon resultat d'aquest.

El metratge segueix al llarg d'un any i escaig la història de 14 persones que refugiant-se dins la porteria d'un edifici una de les nits de protesta al barri de Sants, van ser acusats d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics, danys i pertinença a organització perillosa. 

Just després de la detenció, les seves vides van començar a canviar, i la justícia Espanyola, va optar per portar els joves als tribunals amb la voluntat de dur-los a la presó durant gairebé sis anys.

 

En aquest context mediàtic, el judici va resultar ser un clar exponent de com es criminalitza la lluita anticapitalista i antiespeculativai de com la justícia Espanyola no té miraments en trobar caps de turc per justificar detencions i perpetuar el seu model d'estat, minvant els drets socials i els de les persones. És en aquell moment, on començà una complicada lluita per demostrar la seva innocència, lluitant contra un estat que estava disposat a fer qualsevol cosa per culpabilitzar-los, i sostenir per sobre de totes les coses que el sistema de cap de les maneres podia equivocar-se.

 

Amb aquest documental, no es pretén parlar de la innocència dels “14” de forma directa, ni de buscar una exculpació explicita, sinó que es tracta de demostrar, a través del que es va presentar el judici; com va concórrer el procés penal i quin va ser el comportament de les parts implicades, i de com la llei a vegades a causa de decisions polítiques, jutja les persones, ja sigui degut a la raça, sexe, classe social, i en el context del pensament dissident, el corrent ideològic.

 

El cert és que la història no només tracta una detenció, sinó que pot explicar a grans trets tots els muntatges policials succeïts del 2010 en endavant a Catalunya, i que indaga en quines són les claus jurídiques, policials i ciutadanes per entendre de quina manera es va arribar a un conflicte tan prolongat i agressiu com el que vam viure el maig de 2014. 

5 anys després del succeït aquell maig a Barcelona, generem una retrospectiva de com va esdevenir, com es representava als mitjans i de com ens afectaria el que estava per arribar, tant en matèria de justícia, com en la dels drets i les llibertats de les persones.    

 

 

 

"L'espurna va ser Can Vies, però quan els carrers cremen és perquè hi ha molta tensió acumulada per diversos motius, no només pel desallotjament d'una casa ocupada, i això és el que no es veu"

 

Pau Guerra